El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha dictat una Sentència en data 8 de març de 2022, rellevant pel que fa al Regne d’Espanya.

El cas que tracta fa referència a un menor d’edat al qual li fan tres intervencions quirúrgiques per tumor cerebral. Per la primera, els pares donen el consentiment correctament (per escrit). Per la segona intervenció únicament consta consentiment verbal.

Es pares recorren a totes les instàncies judicials, en reclamació de mala praxi professional i incorporant la manca de consentiment informat per escrit en la segona intervenció.

Dels tribunals d’Espanya només obtenen desestimacions de les seves pretensions, que en allò referit a la manca de consentiment informat per escrit, segons marca la legislació sectorial, és a dir, la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i de documentació clínica que exigeix que tota intervenció quirúrgica ha de comptar amb un consentiment informat per escrit.

El Tribunal Europeu dels Drets Humans aplica al cas el Conveni per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, en concret l’article 8:

Dret al respecte a la vida privada i familiar.

1. Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del domicili i de la correspondència.

2. No hi pot haver ingerència de l’autoritat pública en l’exercici d’aquest dret, sinó mentre aquesta ingerència estigui prevista per la llei i constitueixi una mesura que, en una societat democràtica, sigui necessària per a la seguretat nacional, la seguretat pública , el benestar econòmic del país, la defensa de l’ordre i la prevenció del delicte, la protecció de la salut o de la moral, o la protecció dels drets i les llibertats dels altres.”

El TEDH resol que s’ha violat l’esmentat article 8 com a conseqüència de la ingerència en la vida privada del demandant. Considera que els tribunals nacionals no han donat resposta a l’argument concret sobre el requisit de la legislació espanyola d’obtenir el consentiment per escrit en aquestes circumstàncies (els tribunals espanyols únicament conclouen que el consentiment verbal era vàlid en les circumstàncies del cas, doctrina jurisprudencial dels nostres tribunals que, en base a les anotacions de la HC i les condicions del cas, admeten que en determinats casos no es penalitzi la manca de consentiment informat per escrit). El que resulta rellevant és la posició del TEDH, que considera que aquesta interpretació dels tribunals espanyols no és suficient donat que la legislació espanyola exigeix expressament que el consentiment en les intervencions quirúrgiques ha de ser per escrit. En paraules més planeres, la condemna a l’Estat Espanyol es dona pel fet que els seus tribunals no han explicat suficientment en les seves resolucions quina es la condició que justifica donar per vàlid un incompliment d’un requisit legal tant diàfanament establert a la seva pròpia legislació.

En definitiva, Europa demana en aquest cas als tribunals espanyols rigor, en aplicar la norma i rigor més gran encara en excepcionar la seva aplicació. Veurem com evolucionen els esdeveniments en la matèria.

Josep M. Bosch i Ariadna Barber